Per Josep Moreno, Campredó, 3 d’octubre de 2019.
«Clar que hem de defensar les nostres tradicions, però quan estes inclouen lo maltractament, la ridiculització i l’objectificació d’altres éssers innocents pel nostre interès egoista de xalar a través del seu sofriment, hauríem de fer un exercici d’empatia i plantejar-nos si estos són los valors que ens defineixen»
Los correbous, bous embolats i bous capllaçats tenen, en general, dos tipus d’assistents: los fanàtics – homes en la seua majoria – i la resta. Este article no va dirigit als fanàtics dels correbous sinó per a esta resta.
Com la majoria de vosaltres, jo també he anat als correbous des que tinc memòria. Però ja no. Les persones que més estimem, familiars, amics, i coneguts ens porten a estos esdeveniments des de ben petits, a una edat en què mai qüestionaríem lo seu criteri. Qui s’atreviria a qüestionar res mentre estem xalant i berenant a l’ombra?
Lo problema és que no tots los que estan a la plaça estan xalant i berenant a l’ombra. Quan juguem a bitlles i petanca, per exemple, sí. Quan fem correbous, no. És per això que cada vegada hi ha més col·lectius i veus ebrenques que s’oposen als correbous. En canvi, encara no tenim agrupacions en contra de la petanca, dels castellers, o dels concerts de festes.
Los únics que no xalen durant los correbous i les veritables víctimes són –sorpresa– los bous que alguns embolen i capllacen i les vaques que alguns emboteixen en un corral sense menjar ni aigua i que les solten d’una en una en un recinte sense sortida. Hem mitificat la figura del bou com a un ésser agressiu i malvat que busca brega, quan en realitat, los bous i les vaques són animals tranquils i curiosos, grans herbívors que optaran per fugir sempre que puguin i només es confrontaran quan no hi hagi altra manera – com qualsevol de nosaltres faria.
Les paraules màgiques que la tauromàquia fa servir com a escut ara mateix són: tradició i respecte. Clar que hem de defensar les nostres tradicions, però quan estes inclouen lo maltractament, la ridiculització i l’objectificació d’altres éssers innocents pel nostre interès egoista de xalar a través del seu sofriment, hauríem de fer un exercici d’empatia i plantejar-nos si estos són los valors que ens defineixen.
Finalment, i referit al respecte, lo col·lectiu a favor de la tauromàquia demana que respectem lo seu dret a maltractar bous i vaques quan l’essència de les seues activitats és faltar al respecte dels bous i vaques que reclamen estimar. Lo respecte no només se demana, també se practica.
A totes i tots vosaltres, a la resta, si us pogués demanar un favor seria que reflexioneu amb ment oberta sobre lo tema, i que arribeu a les vostres pròpies conclusions. Sigueu valents i valentes de defensar lo que creieu que és correcte. Lo nostre silenci únicament beneficia los correbous i perjudica los interessos dels animals.
