Imatge: Equip d’investigacions de la CAC
Veient una vegada més l’enrenou després de l’estiu en forma d’indignació per part de la immensa majoria del de Catalunya, em pregunto que més cal per acabar amb les escletxes que ens ancoren en el passat més ranci.
No podem veure’ns limitats com a societat per una minoria de persones, unes amb uns clars conflictes d’interès i altres que, per viure en aquest context, estan llastades en la seva evolució personal.
Com majoria social que som, hem d’ajudar per a què les noves generacions dels pobles on encara es permet aquest gran despropòsit, com són els correbous en totes les seves variants, no hagin de créixer en aquest àmbit de violència institucionalitzada, que clarament minva la seva educació i formació com a persones, rebent el missatge que la violència i el patiment dels altres, pot ser fins i tot una festa motivadora d’orgull.
Hem de tallar aquest problema que ens pertoca i hem de fer-ho ara, no podem donar opció a l’adoctrinament de la joventut en pro d’una falsa identitat relacionada amb la violència que són els anomenats correbous.
