Manifest

Es prepara l’ofensiva final contra la tauromàquia a Catalunya.

Aviat farà 30 anys des que els correbous van regular-se a fi de dificultar que els toros morissin literalment rebentats als actes taurins de Catalunya i que el «corre de bou» de Cardona no acabés amb la preceptiva mort ritual del bòvid. D’ençà, tres llargues dècades de mort, tortura i bacanal del sadisme han segrestat les festivitats als nostres carrers, malgrat una dècada enrere comencés la primera gran batalla que aconseguí aturar, de forma definitiva, el martiri que sofrien toros i cavalls a les corrides que es celebraven al Principat.

La tauromàquia catalana va rebre un cop fort però el fet d’acabar només amb les corrides llavors, va significar l’assalt a una part de la muralla, que quedà esquerdada però en peu, salvaguardant l’abjecta fortalesa que protegeix, cobejosament, el privilegi de la tortura a vedells, vaques i toros.

L’article 6.2 del mateix Decret legislatiu 2/2008 va excloure d’aquella abolició les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i localitats on tradicionalment se celebren, però la societat catalana -i la comunitat internacional- no ho va entendre. La majoria social del país troba que ha arribat el moment de posar fi aquesta excepció i incongruència legislativa. Catalunya reclama que els correbous siguin abolits.

Així doncs, actualment ens trobem amb un dret bàsic reconegut per llei, però violat per la mateixa administració política -que hauria d’establir mecanismes per fer-la vetllar- i l’acaba permetent per manca de diligència i coratge. La pràctica dels correbous és la fosca excepció que contradiu i vulnera el fons i l’objecte de la llei de protecció dels animals de Catalunya, amb una regulació específica igualment vulnerada, que fins ara ha provocat la mort de nombroses persones i ferides de diversa gravetat. Queda demostrat que la barbàrie no es pot regular, no accepta normes, no contempla límits, la barbàrie s’ha d’eradicar, s’ha d’abolir.

Tanmateix cal recordar que, de la mateixa manera que les corrides, la tauromàquia menor que signifiquen les diverses modalitats de correbous, són una tradició tan catalana com espanyola o francesa, i tan europea com internacional. A Europa podríem parlar d’un origen eminentment mediterrani, on cada poble o territori en va crear unes variants, des de l’antiga Grècia i fins a les Bretanyes amb els bull-running. El terme “bulling”, avui emprat per referir-se a l’assetjament escolar, etimològicament prové de les tradicions cruels a la Gran Bretanya que consistien en linxar i mutilar toros per a diversió popular. Tradicions abolides en la seva majoria al segle XIX.

Nosaltres no cataloguem el maltractament animal ni l’etiquetem amb ètnies, classes o nacions, però sí amb la violència de gènere, la sexual o la vessada sobre els infants i els sectors més vulnerables de la societat. Per a les defensores dels drets dels animals humans i no-humans i dels principis d’igualtat i equitat, hi desxifrem masclisme, sadisme, etnicisme, sexisme, sang, tortura, mort i adoctrinament infantil d’aquestes xacres, que és l’únic que ofereixen els correbous al nostre país; res nou, perquè no són d’aquest segle.

En ple segle XXI, la tauromàquia sobreviu a Catalunya i causa mort, dolor i sofriments a un incalculable nombre de toros feréstecs. El linxament al que es sotmet en contra de la seva voluntat a aquests herbívors és terrible, doncs el foc és l’element més temut per tot ésser viu, especialment per als pacífics herbívors, que els provoca trastorns psicològics, zoocosi, traumes, esgotament físic, fractures, contusions, talls i d’altres agressions que perjudiquen greument la seva integritat física i psicològica. El bram del toro mentre és linxat diu molt, és llenguatge universal, un llenguatge que els garlaires no entenen.

Quan les persones taurofòbiques afirmen que els correbous són tradició i cultura, en cap cas menteixen; es tracta de la llarga tradició de l’opressió i la cultura de la tortura que ja hauria de formar part del passat. És per tot això que reclamarem al Parlament de Catalunya, mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, la fi de la tauromàquia al nostre país.

La societat catalana s’ha demostrat sempre rica pel que fa al teixit associatiu i la participació popular que, amb l’empenta de la seva ciutadania i les seves entitats, han configurat el reconegut motor de les demandes de llibertat, democràcia, progrés ètic, els drets civils i la justícia social i mediambiental de Catalunya

Per unes festes sense tortura, per un tradicionalisme no opressiu, per una cultura constructiva, pacífica i solidària!

Comments are closed