El setembre de 2019, Vidreres va ser notícia arreu del país a causa del trist incident ocorregut durant la
celebració del correbous que, des de fa 33 anys, forma part dels actes de la festa major de la vila.
Arran del sinistre que va causar 19 ferits i que el bou acabés cosit a trets per la policia, el consistori vidrerenc va decidir convocar una consulta popular el març de 2020, la qual finalment es celebrarà el 18 de desembre d’enguany. D’aquesta manera, la ciutadania podrà decidir sobre la idoneïtat de continuar celebrant correbous a Vidreres.
Els correbous de Vidreres, tot i que només tenen 33 anys d’història, són els únics que encara perduren a
les Comarques Gironines, ja que la resta de municipis gironins ja han abolit aquesta tipologia de
tradicions. El cas més emblemàtic fou el de la ciutat d’Olot, ja que la capital de la Garrotxa comptava amb una tradició documentada des del segle XVII, i la seva plaça de braus, construïda l’any 1859, és la més antiga de Catalunya. L’any 2016, a partir d’una consulta popular organitzada pel consistori, en la qual el 60% dels participants van votar a favor de l’abolició, es va iniciar el procés per erradicar la tauromàquia olotina. De llavors ençà, les Festes del Tura no tenen correbous. Gairebé
de forma simultània (juny de 2016), el ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va aprovar unamoció per abolir la celebració de les vaquetes. Aquesta tradició comptava amb 36 anys d’història i
estava organitzada per la Penya de San Marcos. No obstant això, uns mesos abans (març de 2016), el
ple de l’Ajuntament de Roses va aprovar una moció per abolir les vaquetes que es celebraven des de
la dècada dels vuitanta i, lògicament, també la famosa empaitada d’ànecs, una tradició prou coneguda
per la seva crueltat, la qual comptava gairebé amb un segle d’història.
Ara, l’últim reducte taurí de les Comarques Gironines trontolla, ja que els correbous de Vidreres seran
sotmesos a referèndum aquest diumenge. Les perspectives d’abolició semblen bones, tenint present
els antecedents en d’altres consultes i, recentment, el resultat també favorable a l’abolició de les vaquetes a
Santpedor (El Bages). Així com una societat catalana cada dia més madura i conscienciada respecte a la barbàrie que
impliquen totes les tradicions d’ìndole taurina.
El correbous de Vidreres, tot i complir el reglament d’espectacles amb bous sense mort de l’animal, la
seva trajectòria ja ha estat prou accidentada. El daltabaix del setembre de 2019, malgrat resultar insòlit i
esgarrifós a la gran majoria de catalans, no és, en absolut, un fet aïllat en el món de l’espectacle
taurí. Les fugides de bous són una conseqüència lògica derivada del comportament natural d’un animal atemorit
que vol defugir el turment. Els bous i les vaquetes sempre intenten escapar del fustigament dels correbous
i, per tant, les seves reaccions, així com les conseqüències que se’n deriven, poden ser del tot imprevisibles. Vidreres compta amb un antecedent en aquesta mateixa plaça, on l’any 1999, 10 vaquetes van aconseguir escapar-se. Durant la fugida, una
d’elles va provocar un accident de trànsit que, afortunadament, no va causar la mort al conductor
del vehicle sinistrat. Les vaquetes però, no van tenir la mateixa sort, per ordre de l’Ajuntament, van ser
totes abatudes a trets d’escopeta per caçadors.
Malgrat que, per les meves profundes conviccions en favor de la democràcia participativa sóc partidària de
les consultes populars, amb relació al maltractament d’animals i les pràctiques temeràries que posen en
risc la seguretat de les persones (fins i tot aquelles alienes a la celebració del propi
espectacle), entenc que la tortura i la negligència mai poden ser sotmeses a votació, així com tampoc
es poden regular. La barbàrie, la tortura i la negligència institucionalitzada només es poden abolir. En el marc
del nostre ordenament jurídic no tindria cap sentit consultar a la ciutadania fins a on cal posar
límits a l’hora de sotmetre a vexacions a una víctima humana o si es poden permetre les conductes
negligents només pel fet que alguns en són partidaris. Tot i això, atesa la situació, desitjo que Vidreres segueixi l’exemple de la resta de municipis gironins i que, el dia 18, la majoria ciutadana voti a favor de l’abolició amb la finalitat d’erradicar l’últim reducte taurí de la demarcació gironina, ja que amb l’abolició d’aquest anacronisme hi sortirem guanyant tots els catalans i catalanes per construir el país civilitzat que volem. Som-hi Vidreres!
Helena Escoda és historiadora, antrozoòloga, autora d’assaig i portaveu de la
Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya
